ASSAJOS DE CONTROL  (per a  més informació vegi's: Espadaler, X. Bernal, V. i Rojo, M. 2006b.)

Tenint en compte les característiques observades :

- L. brunneus és una espècie afidícola.

- El nombre d'obreres de la colònia és molt abundant.

- La localització, tant de les formigues com dels pugons, sota les panes del suro i ubiqua dintre de l'arbre, dificulta l'aplicació d' insecticides.

- La lluita biològica no es considera aplicable, desconeixent competidors o depredadors naturals,

L'opció aparentment més lògica, és l'aplicació d'esquers enverinats amb efecte alentit, difós a través de la colònia, tècnica que ha demostrat la seva efectivitat en altres espècies com la formiga argentina Linepithema humile (Mayr), els nius de la qual estan constituïts per gran quantitat d'individus i l'alimentació de les seves obreres és bàsicament líquida. En aquest sentit s'han realitzat proves de control en el camp, amb diferents principis actius. D'elles es dedueïx que la utilització de melasses com excipient atorga gran poder d'atracció als esquers i que el seu consum és independent de la localització dels mateixos en l'arbre (tronc, creu).


L'aplicació dels esquers es va realitzar mitjançant tubs Eppendorf pintats de negre o bé tapats amb paper, per a disminuir la quantitat de llum dintre del recipient, evitant així la resposta de fugida de la llum, característica d'aquestes formigues. A l'estiu de 2004 es va comprovar l'efectivitat d'esquers basats en clorpirifos al 0.075%, els quals s'havien mostrat efectius en laboratori. Durant el 2005, es van provar nous esquers basats en dieta artificial i bórax (6%) com matèria activa així com esquers caixa Blattanex® i un nou esquer experimental sense melasses basat en clorpirifos al 2% (Mylva S.A.). Finalment, durant el 2006 s'han utilitzat nous esquers utilitzant l'àcid bòric com a matèria activa (Mylva S.A.) a dos concentracions diferents 3 i 5%. Només aquests darrers esquers han donat resultats parcialment satisfactoris.

Per a valorar l'efecte dels tractaments, tenint en compte la localització de les formigues sota del suro, només es pot usar indicadors indirectes. La reposició de serradures en el ratllat de les panes, per part de les obreres de L. brunneus per a protegir-se de la llum, constitueix un bon sistema de valoració dels tractaments: s'eliminen les serradures de les esquerdes i ratlles de les panes, s'administra el tractament, i quinzenalment, una vegada retirats els tractaments, es mesura la reposició lineal de serradures, assumint que una més gran reposició de serradures indica un millor estat de la colònia.


A. Recuperació de les serradures a les sureres tractades i no tractades. Materia activa: clorpirifos. No existeixen diferències significatives entre els tres tractaments (2004). S'afegix una última mesura realitzada al 2005 per a descartar un possible efecte retardat en el temps.

B. Relació nul·la entre la quantitat d'esquer, expresat en g de materia activa consumida, i la recuperació de serradures (2004).

C. Recuperació de serradures a les sureres tractades i no tractades. Materia activa: àcid bòric. No existeixen diferències significatives entre els tractaments (2005).S'afegix una última mesura realitzada al 2006 per a descartar un possible efecte retardat en el temps.

D. Relació nul·la entre la quantitat d'esquer, expresat en g de materia activa consumida, i la recuperació de serradures (2005). En els esquers Blattanex no es va avaluar el consum.

E. Recuperació de les serradures en les sureres tractades i no tractades.  Materia activa: àcid bòric. No hi ha diferencies entre els tres tractaments (2006).

F. Relació significativa (r2 = 0.22; P = 0.009) entre la quantitat d'esquer ,expresat en g de materia activa consumida, i la recuperació de serradures (2006).


Autors: Xavier Espadaler  (Xavier.Espadaler@uab.es) and Víctor Bernal (v.bernal@creaf.uab.es).