|
ASSAJOS DE
CONTROL
(per a més informació vegi's:
Espadaler, X. Bernal, V. i Rojo, M. 2006b.)
Tenint en compte
les característiques observades :
- L. brunneus és una espècie
afidícola.
- El nombre d'obreres de la
colònia és molt abundant.
- La localització, tant de les
formigues com dels pugons, sota les panes del suro i ubiqua dintre de l'arbre,
dificulta l'aplicació d' insecticides.
- La lluita biològica no es
considera aplicable, desconeixent competidors o depredadors naturals,
L'opció aparentment més lògica, és
l'aplicació d'esquers enverinats amb efecte alentit, difós a través de la
colònia, tècnica que ha demostrat la seva efectivitat en altres espècies com la
formiga argentina Linepithema humile (Mayr), els nius de la qual estan
constituïts per gran quantitat d'individus i l'alimentació de les seves obreres
és bàsicament líquida. En aquest sentit s'han realitzat proves de control en el
camp, amb diferents principis actius. D'elles es
dedueïx que la utilització de melasses com excipient atorga gran poder d'atracció
als esquers i que el seu consum és independent de la localització dels mateixos
en l'arbre (tronc, creu).
L'aplicació dels esquers es va realitzar mitjançant
tubs Eppendorf pintats de negre o bé tapats amb paper, per a disminuir
la quantitat de llum dintre del recipient, evitant així la resposta de fugida
de la llum, característica d'aquestes formigues. A l'estiu de 2004 es va
comprovar l'efectivitat d'esquers basats en clorpirifos al 0.075%, els quals
s'havien mostrat efectius en laboratori. Durant el 2005, es van provar nous
esquers basats en dieta artificial i bórax (6%) com matèria activa així com
esquers caixa Blattanex® i un nou esquer experimental sense melasses
basat en clorpirifos al 2% (Mylva S.A.). Finalment, durant el 2006 s'han
utilitzat nous esquers utilitzant l'àcid bòric com a matèria activa (Mylva
S.A.) a dos concentracions diferents 3 i 5%. Només aquests darrers esquers
han donat resultats parcialment satisfactoris.
Per a valorar
l'efecte dels tractaments, tenint en compte la localització de les formigues
sota del suro, només es pot usar indicadors indirectes. La reposició de
serradures en el ratllat de les panes, per part de les obreres de L. brunneus
per a protegir-se de la llum, constitueix un bon sistema de valoració dels
tractaments: s'eliminen les serradures de les esquerdes i ratlles de les panes,
s'administra el tractament, i quinzenalment, una vegada retirats els tractaments,
es mesura la reposició lineal de serradures, assumint que una més gran reposició de serradures
indica un millor estat de la colònia.
A.
Recuperació de les serradures a les sureres tractades i no tractades. Materia
activa: clorpirifos. No existeixen diferències significatives entre els tres tractaments (2004).
S'afegix una última mesura realitzada al 2005 per a descartar un possible efecte
retardat en el temps.
B.
Relació nul·la entre la quantitat d'esquer, expresat en g de materia activa
consumida, i la recuperació de
serradures (2004).
C.
Recuperació de serradures a les sureres tractades i no tractades. Materia
activa: àcid bòric. No existeixen
diferències significatives entre els tractaments (2005).S'afegix una última mesura realitzada
al 2006 per a descartar un possible efecte
retardat en el temps.
D.
Relació nul·la entre la quantitat d'esquer, expresat en g de materia activa
consumida, i la recuperació de
serradures (2005). En els esquers Blattanex no es va avaluar el
consum.
E. Recuperació de les serradures en
les sureres tractades i no tractades. Materia activa: àcid bòric. No hi ha diferencies entre els tres
tractaments (2006).
F. Relació significativa (r2
= 0.22; P = 0.009) entre la quantitat d'esquer ,expresat en g de materia activa consumida, i la recuperació de serradures
(2006).
|
