DISTRIBUCIÓ
(per a més informació vegi's:
Espadaler,
X. Bernal, V. i Rojo, M. 2006a.)
És una espècie
europea, present tant a la zona septentrional com a la meridional, sobretot en llocs humits, si bé arriba fins a Turquia. En el nostre país és poc coneguda,
localitzant-se fonamentalment a la meitat nord (Barcelona,
Girona, Huesca, La Coruña, León, Lleida, Logroño, Lugo, Madrid, Navarra,
Orense, Oviedo, Santander i Teruel) i mai havia estat vinculada a danys en
explotacions forestals.
A través de
l'estudi de parcel·les aleatòries en tota l'extensió del suro a Catalunya, es
demostra que hi ha una relació de la formiga i l'altitud i el clima. La plaga es
troba limitada geogràficament a tres comarques: Alt Empordà (Agullana, Maçanet
de Cabrenys i La Vajol), La Selva (Sant Hilari Sacalm, i Santa Coloma de Farners)
i Osona (Espinelves i Viladrau) i altitudinalment, trobant-se a una altitud de
més de 600m o bé, a una inferior a aquesta però amb un clima més humit, no
observant-se per sota dels 300m.
La zona ocupada
per L. brunneus correspon a una combinació de clima i altitud, al límit
de les preferències de la surera, que corresponen a altituds per sota dels 400 m
i amb una lleugera preferència per les orientacions situades entre el sud i el
sud-est
Distribució de L. brunneus a les sureres de Catalunya (punts grisos), de
les parcel·les estudiades sanes (punts verds) i infestades (punts vermells).
Un
clima més fresc i humit, propi de zones més altes o del nord del país,
afavoreixen la presència d'aquesta formiga. Escala 1: 800.000.
Les altituds
d'algunes de les zones més afectades, es troben al voltant dels 700m, més
pròpies d'altres espècies forestals com el castanyer, espècie d'altra banda, en
la qual també sol descriure's la presència de L. brunneus. (Bernard,
1968; Donisthorpe, 1927). |